Ja fa 13 anys que participo en aquest univers privilegiat que formen els festivals de teatre de carrer.
4 espectacles han sigut la meva escola.
Amb Street-tease m’he he entrebancat sobre la finíssima línia on s’ajunten humor i poesia; he descobert, m’he enamorat del teatre de carrer, en el carrer, per el carrer.
A Fragile, en equilibri sobre aquesta mateixa línea va aparèixer també la llàgrima.
Amb Play, he aprofundit en el joc amb el públic, la matèria de l’instant.
I finalment, Démodés, on he compartit la historia quasi oblidada del pallasso tradicional.

Què més puc aportar?
Tinc poques respostes. Vull estar obert a les sorpreses. Vull viure aquí, davant del públic, amb el públic. Vull compartir el que he experimentat durant aquests 13 anys de bona sort.

Algú em va dir, i m’hi identifico, "al carrer estàs com a casa".

No soc un homeless.
Tot el contrari.
Soc un clown i el carrer és casa meva.
Vine, Passa, Entra.
Junts podrem obrir la porta del joc.